La relació establida entre pobresa, desigualtat i violència (que apareix fins i tot en bibliografia publicada pel Banc Mundial) fa que els estudis del desenvolupament social porten als estudis de la pau.
La Peace Research o els Peace Studies tenen una llarga tradició als Estats Units i alguns països europeus, en particular en els nòrdics. En l’evolució de la disciplina, el paper predominant que van tenir els enfocaments propis de les relacions internacionals en temps de Guerra Freda ha sigut substituït, en la mesura en què el nombre de conflictes intra-estatals ha crescut de manera notable, per enfocaments que tenen més a veure amb l’antropologia, la història, la sociologia o les ciències econòmiques. En general, aquest tipus d’investigació s’ocupa dels contextos socials, culturals i econòmics de la violència (tant directa com estructural i cultural) i cerca els mitjans d’actuar sobre ells (mesures preventives) sense per això rebutjar les mesures pal·liatives.
Les seues principals línies d’investigació són:
- Finalitats, processos i indicadors de la pau
- Violència Directa
- Violència Cultural
- Violència Estructural
Línies de treball
Finalitats, processos i indicadors de la pau.
El treball dels investigadors/as del IUDESP s’ha anat desenvolupant amb una sòlida fonamentació en l’anàlisi epistemològica (filosòfic, antropològic i sociològic) dels estudis i investigacions per a la pau i la transformació de conflictes, sent una unitat de treball de referència la Càtedra UNESCO de Filosofia per a la Pau i la Filosofia per a la Pau de Vicent Martínez Guzmán.
Entres aquests reptes es troba l’ampliació i estudi del concepte de pau, l’anàlisi dels processos que porten a ella i de les bones pràctiques en resolució de conflictes i enumeració dels indicadors a utilitzar per a establir l’avanç o reculada davant situacions violentes específiques. Inducció a partir dels casos disponibles o significatius.
Part dels llibres publicats referent a això han seguit la línia traçada per Johan Galtung, en particular les seues aportacions entorn de l’anomenat “mètode Transcend”, grup al qual pertanyen alguns membres de l’equip.
Violència Directa
Estudi de les diferents formes que presenta la violència física entre individus, grups i Estats. Actors, motius, objectius i mitjans.
→ Violència contra les dones, violència de gènere, violència domèstica.
Són diversos fenòmens que tenen en comú el que l’objecte de la violència són els vulnerables en cadascun dels contextos. Es tracta, no tant de quantificar la seua existència, sinó de comprendre la seua lògica i plantejar alternatives i mitjans per a reduir el seu impacte.
S’ha analitzat a través d’enquestes i entrevistes directes, la manera amb el qual els estereotips i la situació de vulnerabilitat per part de la dona influeixen en els fets violents contra aquesta siga accidentalment, pel fet de ser dona o per estar inclosa en la unitat domèstica familiar. S’ha dedicat una tesi doctoral al tema.
→ Violència de motivació política i religiosa.
Cobreix fenòmens molt diversos com el terrorisme (que inclou el terrorisme d’Estat) o la guerrilla, les causes i els processos de la qual cal entendre.
S’ha produït anàlisi sobre el cas basc publicats en revistes especialitzades o com a part de llibres d’un només autor o col·lectius i estudis sobre les relacions al Mediterrani.
Violència Cultural
Com les idees i els símbols influeixen en el comportament violent legitimant-lo o produint-lo i quines alternatives es poden proposar. La violència cultural també és denominada violència simbòlica.
→ El paper dels mitjans en la construcció de la identitat i la violència.
Els mitjans de comunicació són un dels camins mitjançant els quals es transmet la motivació a la violència o la seua explicació. En les seues diverses formes (teoria de l’agenda, influència a dos passos, presentació de models de comportament) intervenen en la violència directa i, abans, en la creació o fiançament d’identitats.
Les tesis han partit de la hipòtesi de Johan Galtung sobre com la desigualtat entre països porta a la diferència de reflex en els mitjans i s’ha ampliat al problema de les notícies (dos llibres) i, en particular, a com els mitjans estatunidencs han reflectit els avatars de la guerra de l’Iraq (tres articles).
→ Els nacionalismes.
Apareixen com a violència simbòlica i tenen una relació clara amb la violència directa tant en la seua forma de nacionalismes sense Estat com en la de nacionalismes amb Estat. Es tracta de comprendre els seus orígens i funcionament. Les tesis sobre el cas basc estan encara en curs, però s’ha produït material sobre altres nacionalismes tant supra-estatals com a estatals o sub-estatals amb llibres propis i en col·laboració.Aquesta reflexió cultural sobre l’esfera pública s’ha abordat des de l’educació per a la pau i per al desenvolupament, la comunicació per a la cooperació al desenvolupament i el paper dels discursos públics per a una cultura de pau (construcció de pau i societat civil -específicament el Tercer Sector i els majors-). S’ha vinculat a més a la reflexió estilística sobre les formes narratives i creatives dels productes culturals, sobretot en l’àmbit audiovisual (cinema, televisió…) i concretament el publicitari, i els seus efectes en la societat. A més, han sigut un àmbit específic d’investigació també els reptes i dificultats del canvi estable de valors (identitat, enfocament psicosocial i comunicació). Aquesta trajectòria deriva en una sèrie de línies de treball en Comunicació per a la pau i la solidaritat; Gènere i ètica de la cura i Educació per a la Pau.
Violència Estructural
Anàlisi dels conflictes que subjauen a la violència directa, amb especial èmfasi en les maneres no-violents de superar-los, resoldre’ls o transcendir-los. La violència estructural també rep el nom de violència institucionalitzada.
→ La violència estructural entre categories socials (classe, gènere, ètnia, nació)
Dins de la sociologia del conflicte, mereix particular atenció l’estudi d’aquells conflictes que s’estabilitzen al llarg del temps i tenen com a guanyador, habitualment, a una de les parts amb detriment sistemàtic de l’altra.
→ La violència estructural centre-perifèria
És per a alguns la violència estructural més important i es relaciona, d’una banda, amb les qüestions del desenvolupament i, per un altre, amb les de la violència directa en forma d’intervenció i reacció. Per aquest motiu el IUDESP aborde línies de treball com la Transformació de Conflictes i l’Economia alternativa i la sostenibilitat, relacionada ja també amb la resta d’unitats d’investigació.
Membres
Coordinadors: NOS ALDÁS, Eloísa
Membres:
AGUT GARCIA, María Carmen
ALFAGEME CHAO, Alfredo
BALLESTER ARNAL, Rafael
BENET FERRANDO, Vicente José
CABEDO MAS, Alberto
CLEMENTE ESTEVAN, Rosa Ana
COMINS MIGOL, Irene
ESCRIG OLMEDO, Elena
FERNÁNDEZ IZQUIERDO, María Ángeles
FERRERO FERRERO, Idoya
FRANCISCO AMAT, Andrea
GÁMEZ FUENTES, María José
IRANZO MONTES, Luis Amador
LOZANO ESTIVALIS, María
MARÍN RAMOS, Esther
MOLINER MIRAVET, María Lidón
MUÑOZ TORRES, María Jesús
MURPHY, Jennifer Marie
PARÍS ALBERT, Sonia
PINAZO CALATAYUD, Daniel
RAGA GIMENO, Francisco José
RIVERA LIRIO, Juana María
SALES CIGES, María Auxiliadora
SEGUÍ COSME, Salvador
